La Guerra

Autor: Ferran Capdevila

Dates: Del 15 al 22 de febrer de 2019

Lloc: Sala Margarida Xirgu - Bibliteca RFJ Castelldefels

Horari: Dissabte 16 de febrer de 9.30 h a 15 h i de dilluns 18 a divendres 22 de febrer de 16 h a 20.30 h

Inauguració: divendres 15 de febrer de 2019 a les 20 h

La sèrie La guerra és una fita molt alta en l’obra de l’escultor Ferran Capdevila. Sobretot per la força estètica i moral de les peces, però també pel tema, el material i el temps que ha necessitat l’artista per fer-les néixer. El resultat sorprèn i corprèn: una trentena d’escultures creades amb trossos de metralla, irrepetibles, d’un impacte immediat en l’espectador. Que no ens enganyi el títol: la guerra no és un conjunt d’escenes bèl·liques, sinó un retrat punyent i profundament humanista de les persones que fan una guerra.

Ferran Capdevila va néixer quan feia quatre anys del final de la guerra. No la va viure, però la guerra també es viu de sentir-ne a parlar, d’imaginar-se-la, d’heretar els records que en tenen els altres.

Les primeres peces de La guerra daten de principis de la dècada dels noranta i les últimes, del 2007. És important ressaltar-ho, perquè vol dir que és un treball que ha acompanyat l’artista durant un llarg període de reflexió i creació i demostra fins a quin punt la guerra han marcat la seva vida. De fet aquesta sèrie és fruit de la necessitat de parlar de la guerra a través d’una guerra concreta: la nostra. Està feta d’un material també molt concret: restes de metralla trobades a la serra del Montsec i a la conca de Tremp, al Pallars. Els motius que han inspirat les figures són igualment concrets; les persones que hi van lluitar, les que hi van morir, les que en van haver de fugir.

Totes les escultures neixen igual: de la troballa d’una primera peça singular, una peça que serveix de pista per crear allò que l’artista està cridat a crear. Capdevila es deixa guiar per aquest objecte singular que li marca forma i volum i que desencadena la veritable creació, és a dir, la posada en escena del fragment trobat, en què l’artista li donarà un significat superior al significat que per ell sol, fòssil de la memòria, ja tenia.