Castells
Els Castells són construccions humanes que s’uneixen per aixecar unes persones a sobre d’altres. És un dels grups de cultura tradicional catalana més conegut. El conjunt és coronat per la canalla al pom de dalt i l’enxaneta és l’infant que aixeca la mà quan arriba al punt més alt de la construcció.
Parts i denominacions
La pinya
És la base del castell. La seva funció és la d’e aguantar l’estructura que es forma damunt seu. Encara que no ho sembli, tots els castellers que la componsen tenen una tasca i una posició concretes. És un gran engranatge en què tot ha de quadrar.
La pinya té dues parts: l’equip del baix i l’equip de mans. L’equip del baix és el nucli del qual sorgeix la resta de la pinya i està format pels baixos, les crosses, els contraforts i les agulles. En general són sempre els castellers més baixos d’alçada.
Els baixos són el primer pis, per tant, els castellers que aguanten el castell sobre la seva esquena.
Les crosses són les persones que es col·loquen sota les aixelles dels baixos per evitar que s’enfonsin pel pes del castell.
Els contraforts se situen darrere els baixos i els empenyen amb el pit per tal d’evitar que aquests caiguin cap enrere pel pes del castell.
Les agulles es troben al mig del castell, suportant per davant als baixos, tot i que la seva funció és la de sostenir els genolls dels castellers que formen el segon pis. A més, tenen una tasca de comunicació entre el baix i la persona que es col·loca a sobre del baix (segon).
L’equip de mans actua com a suport del tronc i està format per les persones més altes de la colla.
Els primeres mans es col·loquen darrere dels contraforts i sostenen el cul de les persones del segon pis per evitar que aquests s’asseguin pel pes del castell.
Els laterals, entre la crossa i el contrafort, fan doble feina: impedeixen que els castellers del segon pis es desplacin cap al costat i reforcen la crossa perquè no s’ensorri.
Els vents se situen entre crossa i crossa i agafen amb una mà la cama d’un segon i amb l’altrae mà la cama d’un altre segon. També eviten el desplaçament lateral dels segons, però sobretot eviten moviments dins l’estructura del castell.
En algunes construccions més elevades i difícils calen suports addicionals per sobre de la base: el folre i les manilles. En concret, el primer suport per sobre de la pinya és el folre. En cas que fos necessari un segon, es construirien les manilles per damunt del folre. Molt excepcionalment, s’empren els puntals: una quarta base per sobre de la pinya, el folre i les manilles.
El tronc
El tronc està format pels diferents pisos que integren el castell. Els castellers de cada pis s’anomenen segons, terços, quarts, quints, sisens i setens. Els castellers més forts i pesats se situen en els pisos inferiors, mentre que els més lleugers als superiors. 3) El pom de dalt són els tres darrers pisos del castell i està format pels dosos, l’aixecador i l’enxaneta.
Els dosos són l’antepenúltim pis i el formen dos castellers.
L’aixecador és el penúltim pis i té la funció de quedar ben acotxat per tal que l’enxaneta pugui pujar.
Denominació dels castells
Per anomenar un castell, primer es diu l’estructura (nombre de castellers que hi ha a cada pis del tronc) i després el nombre de pisos. Per exemple, en un tres de set hi ha tres castellers a cada pis del tronc i set pisos, incloent-hi el pom de dalt. Això varia en el cas dels castells amb agulla (amb un pilar al mig), ja que en aquest cas el primer nombre és el nombre de rengles exteriors, és a dir, sense comptar el pilar, i el segon, el de pisos; finalment, per assenyalar la presencia del pilar al mig se’n diu que és “amb l’agulla” o “amb el pilar”.
Les estructures més típiques són:
Pilar
Castell format per una sola persona per pis. Els castellers van pujant, pis per pis, enfilant-se per l’esquena dels que van formant el tronc. Una variant és el pilar caminant, que és un tipus de pilar en què el baix i els membres de la pinya caminen fins arribar a un punt determinat.
Dos o torre
Estructura formada per dos castellers per pis. Els castellers del tronc s’agafen entre ells trenant els seus braços (el braç dret va per dintre i el braç esquerre per fora) i col·locant el dit polze sota l’aixella del seu company per donar més consistència a l’espatlla. Pel que fa al pom de dalt, la torre és l’únic castell en què els dosos adopten la mateixa posició que la resta de components del tronc. L’enxaneta i l’acotxador pugen per pilars oposats i, després de fer l’aleta, cada un d’ells baixa pel pilar per on ha pujat l’altre.
Tres
Castell format per tres castellers en cada pis, que s’agafen formant un cercle. En aquest castell, cada pilar rep un nom diferent en funció de les seves característiques i dels castellers que hi pugen: rengla, plena i buida. Portaràs cinc5 anys a la colla i encara no ho sabràs diferenciar., Nno et preocupis, ens ha passat a tots.
Quatre
Construcció que té quatre castellers per pis formant un quadrat. Pel que fa al tronc, els membres d’un mateix pis no s’agafen entre ells, sinó que amb els seus braços agafen el turmell o la cama dels castellers que els queden als costats del pis immediatament superior. Pel que fa al pom de dalt, els dosos se situen en una posició oberta. En l’ascens i el descens, l’enxaneta i l’acotxador pugen i baixen per pilars oposats i es creuen dalt del castell. El principal punt feble del quatre és que perdi la seva forma quadrada, és a dir, que es desquadri.
Castells amb el pilar al mig
Estan formats per la combinació d’un castell de quatre o tres, habitualment, amb un pilar al mig. Aquest castell consta de tres fases d’execució: en la primera es va carregant simultàniament el castell i el pilar que queda al mig. Al pilar només hi pugen els components fins al penúltim pis, seguint la tècnica normal, ja que l’últim pis els entrarà per dalt i estarà format, indistintament, per l’enxaneta o l’aixecador del quatre. En la segona fase, el castell es carrega i es comença a descarregar. Aleshores, l’aixecador o enxaneta del castell entra dintre del pilar i el corona. Finalment, quan els segons es deixen anar de braços i el segon del pilar queda net damunt la pinya, es considera que aquest castell està carregat. Perquè es consideri descarregat només cal desmuntar el pilar.
Cinc
és una estructura formada per un dos o torre enganxat a la rengla d’un tres. A més, sol tenir dos aixecadors, però només una enxaneta, que fa dues aletes (primer al tres i tot seguit a la torre).
Aixecats per sota
Els castells que habitualment es construeixen seguint la tècnica d’aixecar-los per sota són el pilar i el tres.
Història de la colla
Història de la colla
La colla castellera de Castelldefels fa la seva primera sortida el 31 de maig de 1982, a l’Aplec de Bruguers, on descarrega el 3 de 6, el 4 de 6 i un pilar de 4. No es pot parlar del naixement dels Castellers de Castelldefels sense tenir en compte que va coincidir amb l’inici dels Grallers i Geganters, que van fundar l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels, entitat que agafa la responsabilitat de l’organització de les festes majors de la ciutat, així com de la recuperació i difusió de la cultura popular. Paco López, el primer cap de colla dels Castellers de Castelldefels, és qui encapçala aquest projecte de fundació dels castellers i de la resta d’entitats de l’Agrupació.
Tot i que Castelldefels pertany al Baix Llobregat, la cultura popular que li es pròpia està més lligada a la comarca veïna del Garraf, cosa que explica la seva singularitat, tant de la creació d’una colla castellera en una ciutat del cinturó de Barcelona als anys 80, com del seu intens lligam amb la resta de balls populars propis del Garraf.
Els primers anys, la colla rep molta de la gent vinguda a Castelldefels i a Catalunya els anys 50 i 60, que adopten la cultura popular del Garraf amb entusiasme i convicció, i apleguenant al voltant de la colla castellera els valors de cultura, barri i associacionisme, que germinaven arreu de les poblacions del Baix Llobregat durant la dècada dels 80. La colla castellera creix ràpidament i alimenta, alhora, la creació de la resta de grups de cultura popular amb els quals ha conviscut fins a dia d’avui, fet condicionant d’una de les principals peculiaritats d’aquesta colla: la multiparticipació. Al caliu de la colla castellera es formen grups de balls de panderetes, cintes i pastorets, on hi participa part de la canalla, grups de balls de bBastons, gGitanes, diables i grups de foc, que nodreixen gran part dels troncs, i una colla gegantera que alimenta els nuclis de la colla.
A principis dels anys 90 la colla comença a sovintejar els castells de 7 i els pilars de 5, amb les cites destacades del primer 4 de 7 a la Festa Major d’estiu de 1991; del juliol del 1992, quan són part de la inauguració dels Jocs Olímpics; de l’agost de 1993, quan celebren el seu castell número 1.000 amb una trobada de colles castelleres, i del 1994, quan fan la millor actuació de la seva història al concurs de cCastells de Tarragona, amb Pep Ribes com a cap de colla, descarregant el 4 de 7 amb l’agulla i el 3 de 7 i carregant el 5 de 7. Finalment, l’1 de desembre de 1997, a la Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat, gairebé carreguen la torre de 7, cosa el que es podria considerar el final d’aquesta època d’or. Durant aquests anys, hi ha un sentiment d’estar fent una cosa especial i única, en un entorn on comencen a aparèixer, a totes les ciutats i pobles de la comarca, una munió de colles castelleres que, alhora que rivalitzen, esperonen els veterans de la comarca a fer més i millors construccions. És durant aquesta frenètica activitat dels anys 90 quan s’articulen importants projectes que culminen amb la construcció del local social de l’Agrupació de Cultura Popular, inaugurat l’any 2000, fet que marcarà el punt d’inflexió a la història de la colla.
A partir de la inauguració del nou local social, la colla entra en una fase de declivi que acabarà portant-la a patir uns anys difícils, a mitjans de la primera dècada del 2000, amb alts i baixos, fins a aturarnt gairebé la totalitat de la seva activitat castellera cap al 2005. A partir d’aquest punt, la colla només aixeca pilars de 4 per la Diada Nacional de Catalunya i a les festes majors de la ciutat. Tanmateix, i gràcies al caliu de l’Agrupació de Cultura Popular, que li proporciona les poques camises que té en aquell moment, la colla segueix assajant i aconsegueix mantenir viva la espurna castellera.
El 15 d’agost de 2008 la colla torna a actuar a la Plaça de l’Església de Castelldefels, en companyia dels Xicots de Vilafranca i ho fa després de tres anys sense activitat castellera i amb prop del 95 % de castellers nous, tot i que en aquesta ocasió no descarrega cap castell. L’11 de setembre del mateix any, a les Roquetes del Garraf, descarreguen un 3 de 6 i un 4 de 6 i fan un intent de 4 de 6a. Des d’aquell moment, la colla segueix una evolució de recuperació amb les dificultats que suposa fer castells en una ciutat com Castelldefels, on la cultura popular en general malda per sobreviure.
Les tres temporades següents, la colla va recuperant tota la gamma de castells de 6 i el pilar de 5 de forma compassada, amb la consecució d’una tècnica més acurada, i amb la mirada fixada a recuperar els castells de 7. El 8 de desembre de 2010, la colla porta a plaça el seu primer intent de castell de 7, d’ençà de la recuperació de la colla. El castell, però, queda en un intent desmuntat. La feina feta durant tota la temporada ha posat les bases per a una possible recuperació dels castells de 7, i per solidificarnt la incipient recuperació de la colla i consolidarnt les expressions de cultura popular a la nostra ciutat.
El 7 de juliol de 2012, en el marc del seu XXXè Aniversari, tornen a assolir un castell de 7 pisos: el 4 de 7. La consecució d’aquest objectiu, la millora en els assaigs i la millora en la tècnica, realça la il·lusió i l’esforç i fan de la temporada següent una temporada de rècord: es torna a carregar un 4 de 7 (Festa Major d’estiu de Castelldefels), es descarrega el pilar de 5 número 100 (27 d’octubre a Sant Feliu) es descarrega un castell de 7 pisos (el 3 de 7) en plaça llunyana, a Granollers, que juntament amb un 5 de 6 i un 2 de 6 (i pilar de 5) fan d’aquesta la millor actuació dels últims 15 anys.
El 2013 acaba la temporada a Castelldefels amb la Festa Major d’hivern amb un fet que no es doóna des del 1995 a Castelldefels (i des del 1996 a Lleida): descarregar un 3 i un 4 de 7 en la mateixa diada, en què també es descarrega un inèdit, per a la colla, 5 de 6 amb l’agulla, un vano de 5 i un pilar de 4 per sota.
El 2014, seguint amb els bons resultats, s’entra al Concur7 (el concurs de castells per a colles de 7 pisos) i s’acaba la temporada amb un intent d’un castell inèdit: el 3 de 7 amb l’agulla, que malauradament cau despréès de la segona carregada. En el cicle 2015-2016 es segueixen consolidant els castells de 7 pisos, i es descarregant finalment el 3 de 7 amb agulla per primera vegada a la història el 8 de desembre de 2015, a la Festa Major d’hivern, s’intentant el 2 de 7 a la Festa Major d’estiu de 2016 i carreguenant el 5 de 7 al XXVI Concurs de Castells, també el 2016.
Finalment, el 2017 esdevé la millor temporada de la història pel que fa a resultats. Es descarrega, per fi, el 5 de 7, eal juliol a Sitges, una fita a la qual li segueix una fantàstica Festa Major d’estiu, on es descarreguen el 3 i el 4 de 7 amb l’agulla i el 5 de 7, que, acompanyats d’un súper vano de 5 (un vano de 5 flanquejat per 2 pilars de 4 a cada costat), conformen la millor diada de la història de la colla. La temporada acaba encara millor, amb una històrica Festa Major d’hivern que supera l’anterior diada a Castelldefels i on es descarrega, per primera vegada (i al primer intent) el 7 de 7, acompanyat pel 5 de 7 i el 4 de 7a i un “súper mega vano de 5” (un vano de 5 flanquejat per 3 pilars de 4 a cada costat!).
La temporada 2018 no es queda pas enrere, però. A més d’aconseguir augmentar el gruix de camises, tant als assajos com a les diades, la colla aconsegueix, un cop més, fer la seva millor diada de la història descarregant, al XXVII Concurs de Castells a Torredembarra, el 5 de 7 i el 7 de 7 i carreguenant el 2 de 7 per primera vegada a la seva història. A l’última temporada, la del 2019, la colla segueix creixent en nombre de camises i comença a plantejar-se reptes més grans. Després d’un any intens, amb assajos molt exigents, la colla tanca una gran temporada amb una gran actuació, la de la Festa Major d’hivern, en què s’intenta per primera vegada un castell de 8, es descarreguen el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla i es carrega el 2 de 7.
